«Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera.» Amb un dels començaments de novel·la més cèlebres de tots els temps, Anna Karénina és sens dubte un dels cims de la narrativa universal. Publicada per parts al diari Russki Véstnik entre 1875 i 1877, va acabar veient la llum sencera en forma de llibre aquell mateix any, amb un èxit esclatant. Fiódor Dostoievski la va qualificar d’«obra d’art perfecta», Thomas Mann en va dir que era «la millor novel·la social de tots els temps» i Vladimir Nabókov, que compartia aquestes opinions, admirava especialment «la màgia de l’estil de Tolstoi».
La novel·la, que tracta de grans temes universals, com la traïció, la lleialtat, la família, el matrimoni, les convencions socials, el desig o les diferències entre la vida a la ciutat i la vida al camp, se situa cap al 1870, amb el rerefons històric de les profundes reformes socials i polítiques que va impulsar Alexandre II de Rússia a l’imperi. Al llarg de les més de mil pàgines que conformen aquest clàssic immortal de les lletres russes, hi desfilen una galeria molt variada de personatges, però hi destaquen dues grans figures: Anna Karénina i la seva història d’amor apassionada amb el comte Vronski, i Konstantín Liovin, el terratinent idealista que rebutja la ciutat i es refugia al camp, on mirarà de canviar les condicions dels que hi viuen.
Escrit amb un estil elogiat per escriptors, lectors i crítics d’arreu del món, la nova traducció de Xènia Dyakonova posa a l’abast de tothom aquest gran clàssic, amb un català viu i actual. El volum es completa amb un pròleg de l’escriptor Toni Sala.
