GAUDÍ, LA NOVEL·LA D'UNA VIDA

Escolats cent anys de la seva mort, la vida de Gaudí encara és un enigma. Tenim referències d’un Gaudí primerenc, anticlerical aferrissat i bohemi, i la gran projecció d’un artista madur, místic i visionari, capaç de treballar obsessivament, durant quaranta anys, en un projecte que l’havia de transcendir: la «Catedral dels Pobres», a Barcelona. Com s’explica un gir com aquest? Per una dona, potser? Mario Lacruz ofereix una interpretació narrativa de Gaudí que ens el fa creïble i humà en la seva grandesa creativa.

Aquest relat, pensat originalment per al cinema (Gaudí, 1960, direcció de J. M. Argemí) i descobert entre les nombroses obres inèdites de Mario Lacruz, confirma l’alçada literària d’un escriptor (i editor mític). «De vegades, la fidelitat absoluta als fets és la més gran de les infidelitats», escriu l’autor a l’inici de la novel·la, i també considera que «un amor frustrat pot ser la clau de tota una existència».