• LA NOSTRA HISTÒRIA

    Llibreria Contijoch va iniciar-se a Manlleu als baixos del carrer del Pont nº 23, després de l'aiguat de l'octubre del 1940, obrint les portes el febrer de l'any 1941.

    El negoci neix en la casa familiar d’Antoni Contijoch Capdevila impressor i Carme Pratdesaba Roma i ja des d'un inici complementa els serveis habituals de la llibreria amb els de l’impremta. La llibreria comença com un petit quiosc i va creixent junt amb els fills del matrimoni i la seva empenta.


  • L’any 1956 Josefa Contijoch Pradesaba (escriptora) acaba els estudis i s’hi volca de ple incrementant notablement l’envergadura de la llibreria amb l’ajut del seu pare,  que passa a ser un important centre de reunió cultural, en una època que encara no existia la Biblioteca Municipal. La Llibreria es converteix doncs, en un espai on amics, clients i gent amb inquietuds diverses es reuneixen per comentar literatura, política, art, cinema,... i tots els temes culturals del moment. L’any 1963 sota l’impuls de Joan Parés (pintor), s’hi crea el grup Cau Faluga que publica la seva fulla cultural al quinzenal “Comarca” imprès per la família. El Cau Faluga va representar l’ambició de fer sentir la veu dissonant del jovent en una societat opaca, i de fer-ho en català i amb opinions pròpies, allunyades del franquisme que en aquells moments ho tenyia tot de gris.


  • Cal dir que per la botiga de Can Conti, coneguda així popularment hi va passar la intel·lectualitat manlleuenca i comarcal de l’època impregnant-la del seu carisma. Entre les prestatgeries de llibres convencionals, hi havia el racó de llibres prohibits, autors que la censura franquista no permetia editar ni vendre i que arribaven d’amagat des de Sud-amèrica i França; autors com Kafka, Camus, Sartre, Loca, Neruda, Miguel Hernández, Marcuse, Erich Fromm, Wilhem Reich, Freud, Kierkegaard i un llarg etcètera d’autors espanyols i catalans exiliats.

    Aquest compromís no exempt de risc entre algunes llibreries d’aquell temps, feia d’aquests petits negocis un focus de resistència cultural que lluitava per les llibertats i el lliure pensament.


  • La llibreria des d’un inici aprofità també 23 d’Abril per promoure la cultura i identitat catalana en el municipi, sumant-se a l’empenta que donaven els llibreters de Barcelona traient les parades als carrers. Gràcies a la gestió d’Antoni Contijoch Capdevila amb l’alcalde Pere Corrius Vilalta i el suport de la Caixa d’Estalvis de Manlleu, que va cedir l’espai i el mobiliari, el 23 d’abril de 1962, neix el Primer Sant Jordi a Manlleu.

    Al juliol de 1972 la Llibreria Contijoch, tanca la botiga del carrer del Pont i es trasllada a l’actual local del passeig de Sant Joan. El 1973 passa a ser dirigida per Fina Sala Pujol, casada amb Joan Contijoch Pratdesaba fill petit dels fundadors i director de Gràfiques Manlleu. Un cop més Llibreria, impremta i vivenda familiar tornen a compartir l’espai com en els seus inicis i un cop més els fills de Joan i Fina seran els que continuaran els dos negocis ja de tercera generació. El 1987 Gràfiques Manlleu es trasllada al polígon industrial de Manlleu i es fan les reformes d’ampliació que acabaran de modelar la gran llibreria que tenim avui en dia.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto