ENCÉN EL LLUM

Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) és filòloga i escriptora. Als quatre anys va començar el seu primer dietari. Encara no coneixia l’Anaïs Nin, però ja va entendre que abans d’escriure calia viure. És autora de les novel·les Camisa de foc (2008), Tot serà blanc (Premi Alexandre Ballester, 2008), Unes ales cap a on (2011), Ombres franceses (2016) i Fes-me la permanent (2016) i d’alguns assaigs sobre la postmodernitat, d’entre els quals destaca Altaió i Vinyoli a “Santa Follia de Ser Càntic” (2014). Traductora al català de l’obra de la italiana Elena Ferrante, també es dedica a la crítica literària i als articles d’opinió a la premsa. Encén el llum és la sisena novel·la que publica. Després del gratificant canvi d’estil assajat a les seves darreres obres, Anna Carreras ha escrit una novel·la on el protagonista és el magnetisme del sexe.

Aquesta és la història d’una tigressa blanca que aplica la mateixa transcendència a l’hora d’escriure que en rematar un francès. L’antiga secta xinesa de les Tigresses Blanques dediquen quasi una dècada a l’art de la fel·lació com a activitat sacra, per completar un procés biològic que les farà rejovenir entre cinc i quinze anys. La Blanca —que no es diu així— té vint-i-cinc anys i tot just emprèn el camí que la farà incorruptible. Actua verge de traves morals i culpabilitats cristianes i està decidida a capgirar la idea occidental del sexe com a mecànica horitzontal. Per aconseguir-ho tastarà un reguitzell de companys —cadascun batejat amb l’idiograma pertinent— i fugirà de la penetració. No és cap joc ni som davant el tot s’hi val. Hi ha uns preliminars lents, regits per un codi compartit, a la recerca de l’èxtasi durador.

A Encén el llum hi trobareu sexe explícit, a voltes poètic, i una idea d’erotisme entesa com a llenguatge i experiment. El sexe no és una finalitat. Som dins d’un viatge d’autoconeixement a través dels altres, en plena època de malferits emocionals. Que el lector traci el pont entre refugis.