El llibre de materials per treballar l?assignatura Els Moviments Socials al Segle xix-I parteix d?un concepte indispensable: abans d?analitzar la resposta, ens cal tenir una base ferma sobre les condicions de vida i de treball dels qui protagonitzaran aquesta lluita titànica. Cal, doncs, que repassem compendiosament el treball de dones i nens, l?esperança de vida, l?alimentació, l?analfabetisme, les quintes, les causes de marginalitat, els pressupostos familiars obrers, les jornades, el salari amb les seves formes més variades, l?extraordinària mortalitat? Aquests són alguns dels materials necessaris per confegir qualsevol relat coherent de la revolució social del segle xix, la que Marx situava com aquella que «no pot treure la seva poesia del passat, sinó sols del futur». Per tant, l?anàlisi de les condicions de «la classe més nombrosa i més pobra» esdevé essencial per entendre el context de la llarga lluita per intentar sortir de la terrible subordinació a la qual és sotmesa. En set apartats s?introdueixen unes eines que ens poden ser força útils: des dels conceptes fonamentals fins als textos considerats essencials, des de les primeres respostes fins a la Revolució de 1848, des de les primeres publicacions fins als textos més complets, des de la fonamental organització de l?Associació Internacional dels Treballadors fins al covard anorreament de la Comuna. Al final, s?hi annexa una cronologia necessària i una bibliografia succinta.
Joan Serrallonga i Urquidi (1953) és professor titular d?Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix, al segon cicle de la carrera d?Història, Els Moviments Socials al Segle xix-I, que inicia el grup de quatre assignatures directament relacionades amb la temàtica del moviment obrer. S?ha especialitzat en l?anàlisi de les condicions de vida i de treball amb una referència explícita a la classe obrera. Recentment ha publicat Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra, 1936-1939 (2004). En aquesta mateixa col·lecció de Materials ha publicat Els estats liberals (2003). És membre del Gabinet d?Estudis Socials i Nacionals (GESIN), del Gabinet de Recerca d?Història Social i Obrera (GRHISO) i de la Societat Catalana d?Estudis Històrics.
