JOC DELS TRES, EL

A vegades l'amor etern ni una vida el fa impossible.

El joc dels tres es un relat que tracta de l'amor intranscendent i del que perdura a lo llarc de l'eternitat, escrit des de la perspectiva de tres jovens durant la Valencia gris del posfranquisme. Es un text dur, molt cru, que nos transporta a un moment de canvi entre la llibertat i l'exces.

A Ana, Toni i Miquel els unix un nexe determinant: la bona sort i tambe la facilitat pera triar opcions, sense risc a que les conseqüencies se tornen en la seua contra. Le seues vides transcorren en plenitut, tambe desde l'acomodament, gracies a l'excelent posicio de les seues families. A canvi, estos han de participar d'un rol impost, a diferenciad'uns atres de la seua edat que viuen les mels d'un efervescent esclat de goig irrefrenable, que en alguns grups s'extrema fins a l'anarquia.

L'amistat entre ells acabarà per recloure'ls de tot. Quan paradoxicament la societat festeja l'emancipacio ells s'imponen unes normes. ¿Una d'elles? Prohibit enamorar-se.