El sobresalt m’aboca a escriure un dietari. Vaig teixint emocions, reflexions i anàlisis.
Aquell impuls de posar dia a dia negre sobre blanc, del 13 de març al 9 de maig
de 2020, sorgia de connectar amb la por i la finitud, i establir un diàleg amb la
incertesa.
Narro la Barcelona buida. Descric com em desperto angoixat. Cerco dades: Nou
Barris és la zona més infectada. Massa gent s’amuntega en pisos petits. La pobresa
és infecciosa. Viatjo mentalment a Madrid, a Moscou i a Nova York, on he viscut.
Al Bronx la majoria dels morts són negres. I adreçant-me al meu ara i aquí,
acuso: ¿Com s’ha impedit visibilitzar el dolor i la mort? Sobretot la dels més grans.
¿Com fer entendre que amagar-ho infantilitza encara més la nostra societat?
M’endinso en mirades socials i científiques: Albert Camus, esclar, i Daniel Defoe,
Viktor Frankl, Lillian Hellman, Noam Chomsky, Santiago Alba, Michel Feher, Robert
Kaplan, Carl Jung,, Salvador Macip, Timothy Garton Ash, Xavier Domènech, Daniel
Innerarity, Marina Garcés, Joan Escúlies, J.B. Culla, Michel Houellebecq, Joseph
Stigliz.
