Manuel Serra i Moret (Vic, 1884-Perpinyà, 1963), polític i escriptor. S’establí a Barcelona (1899). Després de la mort del seu pare, marxà als EUA i a Mèxic (1901-1906). Contragué matrimoni (1908) amb la folklorista Sara Ll0rens. Ingressà a la Unió Catalanista (1911) de D. Martí i Julià, i en fou vicepresident. Alcalde electe de Pineda de Mar (1914-1923 i 1930-1934), s’afilià a la Federació Catalana del PSOE (1917), però se’n separà (1923) després d’un llarg període de tensions i l’any 1923 fundà la Unió Socialista de Catalunya (USC), amb R. Campalans, J. Xirau i G. Alomar, de la qual fou vicepresident i ideòleg. En proclamar-se la República Catalana (14-iv-1931), fou ministre d’Economia i Treball i després conseller d’Economia i Treball del govern provisional de la Generalitat (1931-1932). Fou elegit diputat a Corts per Barcelona (1931), per Girona (1933) i al Parlament de Catalunya (1932). Sotssecretari de la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat (1936-1937). presidí el Consell Superior d’Economia de Catalunya (1937-1939) i fou vicepresident segon del Parlament (1938). S’exilià a França i després d’una estada a Londres, marxà a Buenos Aires, on treballà en diverses empreses editorials. Designat conseller del govern de la Generalitat a l’exili (1946-1947), retornà a París, s’incorporà al Moviment Socialista de Catalunya, i en fou un dels principals dirigents. S’establí amb la seva esposa a Perpinyà (1948). Ministre sense cartera del govern de la República Espanyola a l’exili (1949-1950), en morir A. Rovira i Virgili, assumí la presidència del Parlament de Catalunya (1950) i, arran de la renúncia de Josep Irla (1954), reivindicà la presidència de la Generalitat, que fou per a Josep Tarradellas. Publicà nombrosos articles de premsa. És autor de Nocions d’història i de filosofia (1930), La reconstrucción económica de España (1942), Economía de post guerra (1943), La carta de l’Atlàntic (1944), Reflexions sobre el demà de Catalunya (1953), Crida a la joventut catalana (1957), Ciutadania catalana (1957). entre d’altres.
«Els textos reunits són expressió de l’etapa inicial de construcció d’un pensament personal. I el punt d’arrencada de qualsevol autor resulta del major interès per tal de dibuixar, i de situar, tant la seva trajectòria ideològica com vital, en especial si pensem que la publicació de llibres, de conferències o de recopilacions solen ser pròpies de les etapes de maduresa, quan el pensament o l’activitat pública dels autors esdevé més acabat i adquireix una major irradiació. Per al coneixement del pensament de Serra i Moret, la seva obra com a publicista esdevé fonamental, en gran port degut al fet que la premsa constituí per o ell un instrument fonamental de comunicació social i, a més a més, el nostre autor va ésser una persona d’una gran facilitat natural per a la intervenció en la vida pública no sols a través de la paraula, sinó també dels articles.»
Isidre Molas
