La Ribera, una comarca creada pel Xúquer en el seu tram final, entre les muntanyes interiors i la mar, ha estat històricament terra de castells. Des de les torres (Espioca, Benifaió, Almussafes, Sollana, Trullàs ...) que, pel nord, conformaven el primer cinturó defensiu de la ciutat de València fins als castells que, pel sud i per l’est, controlaven els principals eixos de comunicacions (els de Cullera i Corbera, el camí de la costa; els de Castelló i Sumacàrcer, la vall del Xúquer i el camí interior, cap al centre del país i cap a Castella; i els de la Vall dels Alcalans, altres rutes secundàries cap a i des de la meseta castellana), tot el territori comarcal apareix recobert de fortificacions de tota mena, grandària i finalitat. De quan daten aquests castells eregits als cims de les muntanyes o aquestes torres elevades en el pla, emergides enmig de les poblacions o escampades al llarg de la costa? Quina funció van tenir originalment i quin paper al llarg dels segles? Quin és el seu present i quin futur els espera? Totes aquestes qüestions són abordades en la llarga perspectiva històrica, i de forma interdisciplinar, en aquest llibre, que reuneix col·laboracions d’historiadors, arqueòlegs, estudiosos comarcals i gestors culturals, i que no sols s’interroga per l’origen, la morfologia i la funció d’aquestes fortificacions, sinó també per la conservació i aprofitament actuals, entre la protecció patrimonial i l’atracció turística i cultural.
