Des del principi dels anys seixanta fins a l’actualitat, el litoral ha estat i és un camp destacat de recerca, en el qual fou pioner entre nosaltres, i on és reconegut, Vicenç M. Rosselló i Verger, professor emèrit de la Universitat de València. Amb motiu de la seua jubilació, un qualificat grup de noranta científics, especialment geomorfòlegs, li reten homenatge amb
aquest llibre per la modèlica tasca investigadora desplegada des de la càtedra i per l’impuls atorgat a l’estudi geomorfològic de les costes, especialment les de la mar Balear. Al llarg de la seua carrera universitària, Rosselló ha fet de l’orla maritimoterrestre un eix fecund i vertebrador d’una part significativa de la seua recerca, mostrant les complexes
interaccions de natura i cultura. No debades, les costes del professor Rosselló són ancoratges de la transició ecològica entre la terra ferma i la mar oberta, morfologies resultants de precaris equilibris i una clau explicativa de la dinàmica d’uns paisatges litorals cada vegada més modelats pels impactes de les societats humanes. Però a més, també ha considerat el litoral com un destacat tret territorial, una frontera històrica, un patrimoni fràgil i escàs, un valor econòmic i simbòlic o un àmbit cartografiat amb diversos estrats toponímics. Aquesta doble perspectiva li ha permès explicar la diversitat, les limitacions, les variacions espacials i els registres temporals, els usos i els abusos concurrents a l’orla costanera mediterrània. El professor Rosselló pertany al reduït grup de mestres universitaris que mantenen una perspectiva il·lustrada de la ciència, allunyats de la creixent segmentació i el replegament de les disciplines acadèmiques i preocupats per comprendre el món. Aquesta cultura universitària –feta de raons, dubtes i sabers, de treball i de compromís, de pensament crític i autocrític– els ha exigit una intensa dedicació a la càtedra, constant atenció als deixebles i obertura a l’entorn. Uns ingredients aquests que defineixen el seu mestratge, des del qual ha tractat d’interpretar el món, practicant una geografia unitària, sense desatendre camps temàtics d’especialització.
