«Caminar per les muntanyes de l’Atles té el seu encant. Els paisatges són ben variats, ben peculiars! Però la veritat és que de paisatges atractius en pots trobar a molts indrets (als Alps, a Noruega, o fins i tot als nostres Pirineus). Però el que sols pots trobar aquí, i enlloc més, és la gent! És realment la seva gent el que ens atreu d’aquest país. Especialment la d’aquestes tribus de l’alta muntanya.» (Magdala Pey)
«Allà hem viscut estones de tots colors, hem conegut, i tractat, persones interessants i d’altres que no tant, i a partir d’allà hem xafardejat, rigut, patit, compartit el pa i el temps amb la seva gent, i recorregut la regió, moltes vegades a peu i amb mula, i d’altres amb els més diversos mitjans de locomoció. Això sí, els “itineraris”, si se’ls pot anomenar així, els hem fet gairebé sempre sobre la marxa, en el més pur estil Machado, i, les comptades vegades que no era així, fatalment acabàvem destrossant el programa inicial, voluntàriament o no.» (Abel Pascual)
«Aquí rau la singularitat d’El nostre Marroc, que defuig el plantejament de guia turística —com s’havia allunyat dels circuits i les pautes del viatge organitzat abans d’emprendre la ruta— i s’esforça a recollir vivències, experiències que importen. I la vivència, quan es fa lletra que, en comptes de dir, mostra en escenes allò viscut, allò sentit, commou qui la llegeix.» ( Mònica Miró, al pròleg del llibre)
