el buit és la primera incursió de l’escriptor Lorenzo Galiana Gallach (València, 1956) en el món del teatre. Aquesta breu peça dramàtica, descriu J. Chagall al seu pròleg, és «l’excusa perfecta per a reviure un moment històric real a partir d’una trobada força improbable entre dos personatges que rememoren i s’endinsen en agra dialèctica amb l’objectiu de desentranyar certs episodis de la recent història espanyola: la mort del dictador, la restauració de la monarquia borbònica, la transició política, l’avortat colp militar de 1981, el terrorisme o la violència d’estat.» L’autor de títols com ara La mosca española (2005) i Recuerdos sin memoria (2008) busca la reparació històrica, una quimera inassolible, però absolutament legítima. En edició bilingüe, EdictOràlia llibres i publicacions enceta amb el buit una nova col·lecció dedicada a la literatura dramàtica.
Economista, advocat i auditor amb una llarga trajectòria professional de quaranta anys en el sector editorial, Lorenzo Galiana Gallach ha exercit diverses responsabilitats en la gestió d’empreses com ara els diaris Información (Alacant); La Provincia i Radio Canarias; La Opinión de Murcia; Levante-EMV, Artes Gráficas del Mediterráneo i Valdisme (València), entre d’altres. Així mateix, ha estat professor col·laborador de la Universidad CEU San Pablo. En l’actualitat, centra la seua tasca professional en l’exercici de l’advocacia.
«El text de Lorenzo Galiana, afirma J. Chagall al seu pròleg, busca la reparació històrica, una quimera inassolible, però absolutament legítima. Recrea un retrobament impossible entre dos personatges absolutament improbables, ficticis, però recognoscibles en la seua polaritat ideològica, en el seu antagonisme polític, pels seus interessos socials i culturals enfrontats i contradictoris en si mateixos. La història de Galiana trau el cap al teatre polític, a un teatre que aborda els processos socials i polítics antagònics d’un món eternament polaritzat. Tal vegada, sense pretendre-ho, aquesta breu peça dramàtica, a partir d’una situació concebuda des de la ficció i la fantasia, estableix un divertit, alhora que dolorós, joc dialèctic i de crítica entre els seus protagonistes, que de segur interessarà i no deixarà indiferents els lectors que s’hi acosten.»
