Cynthia Ozick teixeix uns enigmàtics relats, amb un estil virtuós, sobre la naturalesa efímera de la memòria i la fugacitat de la vida. Antiguitats són cinc relats tocats d’una ironia inquietant que capturen els significats canviants del passat i com la nostra experiència els acoloreix de matisos: un vidu rondinaire escriu unes memòries que indaguen sobre una capsa de tresors egipcis i l’enigma familiar que amaguen; dos poetes pivoten entre la competitivitat, l’èxit efímer i l’enveja; una sibil·la atea d’antany transforma els seus orígens en un ideari; el magnetisme d’un secret compartit per un artista i una jove; la necessitat de companyia d’uns individus aparentment adients de qui més valdria fugir corrents. Situacions amb el sabor d’una paràbola kafkiana amb la veu brillant i singular d’Ozick, trenant mite i mania, història i il·lusió.
Antiguitats, el primer relat que dona títol al llibre, se situa en la Viena en plena decadència, el context antisemita connecta amb la dimensió més universal de memòria i llegat. El protagonista, Lloyd Wilkinson Petrie, escriu un dietari en el qual reviu la seva estada al temple Academy for Boys. L’enveja manifesta cap a Ben-Zion Elefantin, en un exercici d’expiació vinculat a l’herència de pertànyer al llinatge llegendari dels elefantins. Com diu al pròleg, Jordi Nopca, «[Lloyd] Viu presoner d’una doble negació: la de pertànyer al poble estigmatitzat i perseguit per excel·lència durant segles, i la de no ser reconegut com a tal pels seus». En els altres relats, vistos des del punt de vista dels fills, els pares envejosos cerquen validar el seu talent, a través de l’art que és sempre un eix temàtic dels personatges d’Ozick. L’art i la col·lectivitat per davant de la legitimació del talent individual. El passat en la seva dimensió més material, i la compassió que exigeix en el lector d’aquests diaris són aspectes claus per comprendre l’estil d’Ozick. Autora clau del postmodernisme literari, porta al límit el gènere de la nouvelle i la forma, i és recurrent en certs temes com l’herència present en tota l’obra de l’autora.
Aquest volum que presenta LaBreu, inclou quatre relats més: La nissaga dels Alkana, Una sibil·la hebrea, Pecat i La costa de nova Zelanda. En els relats, Ozick situa sempre l’acció en les veus més joves, que observen la decadència de l’estructura familiar, i sempre representant la figura paterna absent. En l’escriptura d’Ozick hi destil·la gran tècnica per narrar els dubtes i les pors dels personatges que focalitza la narradora. Elements mitològics, així com bíblics, jueus i clàssics, s’entrellacen amb els personatges i les seves històries.
