Només divuit poesies conformen l’obra poètica de Jordi de Sant Jordi, una de les veus més significatives de la lírica catalana medieval. Amb una varietat extraordinària de gèneres, temes i metres, el poeta valencià fou capaç de bastir una obra breu però molt variada, que es caracteritza per l’experimentació i per un vast coneixement de la tradició lírica romànica. L’obra poètica de Jordi de Sant Jordi s’ha de situar en l’ambient poètic que es vivia a la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV, amb una presència forta i renovada de la tradició trobadoresca. Poetes excel•lents com Andreu Febrer, Gilabert de Pròixida o Melcior de Gualbes encara s’expressaven en un occità convencional, tot i que força hibridat amb el seu català matern, i conreaven els gèneres i els temes dels trobadors, malgrat l’assimilació de gèneres i influències de la lírica francesa i italiana. La tradició trobadoresca també influí de manera determinant en l’obra de Jordi de Sant Jordi, tant en les formes (metres, gèneres, senhal) com en els temes, amb una obra de contingut essencialment amorós que reposa sobre la ideologia i la pràctica de la fin’amor trobadoresca. Ara bé, l’obra de Jordi de Sant Jordi també mostra influències de la lírica italiana i francesa, com ara l’ús de refrany al final de cada cobla, propi de la chanson à refrain, o algunes metàfores i imatges preses de Petrarca, entre d’altres. Un dels valors principals del poeta valencià rau precisament en el fet que, a partir de la tradició lírica romànica, aconsegueix compondre una obra excepcionalment original gràcies a la seva vocació d’experimentació. La combinació de gèneres amb temàtiques que no els són pròpies, per aconseguir una major expressivitat, n’és una mostra. La seva lírica està amarada de tristor, de comiats de l’estimada i d’evocacions en somni, de referències a un món i uns valors cavallerescos idealitzats. En un cert sentit, Jordi de Sant Jordi s’erigeix en un «moralista cortès»: per a ell, l’amor és i ha de ser sacrifici, però també purificació de pensament i abnegació total, que fan la dona digna de veneració i lloança i l’home digne de la recompensa final. El volum Poesies, a càrrec d’Aniello Fratta, presenta una nova edició crítica de l’obra del poeta valencià. L’estudi introductori traça les línies principals de la biografia del poeta, de la seva obra i de la seva llengua literària. Cadascun dels divuit poemes s’introdueix amb un davantal en què se’n fa una anàlisi general, centrada especialment en el contingut, l’estructura formal (mètrica i estròfica) i les fonts literàries que han pogut influir en la composició del poema. A més, els textos, editats críticament, s’acompanyen de notes que aprofundeixen la comprensió dels versos, justifiquen les opcions de l’editor i identifiquen els models de la dicció poètica de Sant Jordi. En resum, aquest volum permet al lector de conèixer a fons l’obra d’un dels clàssics més rellevants de la literatura catalana medieval.
