El volum Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim recupera l’obra poc coneguda de sis poetes, fins ara desconeguts o mal identificats, que desenvoluparen la seva activitat poètica durant el regnat d’aquest rei: Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-rasa i Francesc Sunyer. En el seu estudi introductori, Jaume Torró mostra que aquests sis noms no són sinó una petita mostra de la intensa activitat poètica que es vivia a la cort del Magnànim, on finalment s’imposaria la figura d’Ausiàs March. De fet, Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Martí Garcia i Rodrigo Dies foren contemporanis de March i hi compartiren no tan sols una mateixa vocació poètica, sinó també un mateix ambient cortesà i certs trets en comú, com ara una forta influència dels temes i codis de la lírica trobadoresca o l’arraconament de l’occità com a llengua d’expressió lírica (preponderant fins al 1425) en favor del català. L’obra d’Ausiàs March no fou, doncs, el resultat d’una evolució personal aïllada de la cort, sinó d’un ambient molt fructífer poèticament, el de la cort dels Trastàmara, en què l’intercanvi i la influència entre poetes era constant. El resultat, en el cas de March, fou tan original i colpidor que, ja en vida, esdevingué mestre i model d’una altra generació de poetes com Pere Torroella, entre d’altres, o com Lluís de Vila-rasa, l’obra del qual també es recull en aquest volum. El professor Jaume Torró edita l’obra conservada de cadascun d’aquests poetes, precedida de sengles estudis biogràfics particulars en què presenta noves propostes d’identificació, aportant una gran abundància de proves documentals inèdites. Ha estat gràcies a aquestes identificacions que Torró ha pogut descriure amb més precisió el panorama de la lírica catalana del regnat del Magnànim, distingint diverses generacions de poetes (coetanis o posteriors a Ausiàs March) i ubicant-los amb precisió a les corts del rei i dels altres infants d’Aragó, concretament Enric i, sobretot, Joan de Navarra i el seu fill Carles de Viana. Fins i tot ha estat possible aportar l’exemple de Francesc Sunyer com a testimoni del conreu de la lírica en català a la cort napolitana del Magnànim. Cada poema s’introdueix amb un davantal i s’acompanya d’un aparat de notes que posen en relleu els models que intervenen en la dicció de cada poeta. Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim ofereix per primer cop l’oportunitat de conèixer amb detall l’ambient cortesà i poètic en què Ausiàs March creà la seva poesia fins a imposar-se com a model principal dels poetes de la segona meitat del segle XV.
