L'Alba i en Narcís, gironins, estudien medicina a Barcelona. Cada dia viatgen junts per anar a la facultat i s'enamoren. En acabar la carrera es casen i tenen dos fills. Seria una història com altres si no fos perquè l'Alba, una noia amb un fort sentiment de voluntariat, fa mans i mànigues per anar a l'Àfrica a ajudar a persones més desfavorides. Durant la carrera marxa dos estius a la República del Zaire amb Metges Sense Fronteres amb experiències ben diferents. Un cop casada, d'acord amb el seu marit, esperen a tornar-hi, junts, quan els fills siguin més grans. Marxen a Rwanda tres estius a un hospital on viuen de prop les atrocitats dels anys 1993 a 1995. Fruit d'aquestes guerres i també de la de Burundi, viuen una sèrie d'experiències colpidores que els fan comparar aquell món amb el seu. Com serien els seus fills allà? La misèria, la injustícia, la crueltat, la manca del més essencial per una vida mínimament digna no poden passar per alt. En la novel la es descriu què veuen i què senten en aquells països. Les sensacions, les pors, els recorreguts per ciutats i pobles desconeguts. La cerca per poblats deixats de la mà de Déu buscant resoldre el neguit i les inquietuds que fan patir a en Narcís. L'Alba, seguint el seu esperit d'ajuda als altres, puja a un avió amb metges i infermeres per salvar del còlera famílies senceres del sud de Burundi, lluny d'on està. Aquest viatge marcarà per sempre la seva existència. La vida dels dos metges transcorre per Girona, Santa Coloma de Farners, Tamariu, Barcelona, el Zaire, Rwanda i Burundi. Des del 1973 al 2017. Quaranta-quatre anys que queden plasmats en aquest relat. D'ells i de la seva família. La història, però, no segueix un ordre cronològic. Alterna el present amb el passat fins que arriba un moment en què ambdós es troben.
