Fills de l’Albatros està dividit en dues parts. La primera, L’habitació cega, és la història de Djuna, una dona que de jove va marxar a París després de guanyar una beca per a l'escola de ballet. Unint-se a la colorida vida de cafè de Montmartre, fa amics i coneix amants entre els artistes. Tracta íntegrament de la vida anterior de Djuna, és, essencialment, un estudi dels passos de Djuna cap a l'edat adulta buscant les raons de la seva manera de ser en la infància i l’adolescència, i presenta els personatges de Michael (el mestre de dansa de la Djuna) i Paul (un noi joveníssim, ambigu i rebel) i Donald (l’amant del Michael). Els seus únics amics són còmplices bohemis fora de la burgesia, homes que tendeixen a atreure-la per les seves qualitats menys madures. Així, quan coneix a Paul, un adolescent marcat per una educació estricta i autoritària a qui ella mostra el camí de la llibertat, hi creu trobar una ànima bessona. A Djuna l’emociona profundament perquè fuig del seu pare, i ella, per raons enterrades en el passat, necessita l'oposició d'una figura paterna per aguditzar el seu propi desig cap aquell jove bell i atrevit.
La segona part, El cafè, ofereix una descripció del personatge de Sabina, on alterna les seves reflexions vitals i les relacions d’ella amb la parella formada per Lilian i Jay. El relat acaba amb una escena en un cafè de festa final on es troben tots els personatges i celebren la vida entre la frivolitat i la reflexió vital emmirallant-se uns en els altres.
Nin narra un món evocador a través de pistes i al·lusions, amb una estil evanescent i borrós en els seus detalls i cronologia. Rebutja l'escriptura realista per l'experiència i les intuïcions que va extreure del seu diari, i amb l’aprofundiment en la psicoanàlisi, forja un estil de novel·la que emfatitza la lliure associació, l'espontaneïtat i la improvisació, una tècnica que troba el seu paral·lel a la música de jazz interpretada als cafès, que tant freqüentava.
És un llibre pioner que aborda amb eloqüència l'androgínia i l'homosexualitat des d’una perspectiva que poques obres literàries es van atrevir a fer a l'Amèrica dels anys quaranta.
