Heus ací un testimoni cru i directe dels camps de concentració francesos que foren destí de tants exiliats catalans durant la retirada republicana. Jaume Grau Casas, declarat no apte per a treballar, trobà refugi en l escriptura per a fer passar les hores, els dies, els anys de dramàtica reclusió, entre el desesper i la incertesa, als "camps d'internats" del sud de França del 1939 al 1944. Les estampes que ens ofereix permeten endevinar la misèria (material, moral i política) del seu confinament i van resseguint la quotidianitat d'aquell exili. Davant la perspectiva d'un futur incert, Grau es dedica a registrar en bocins de paper les peripècies de diversos personatges (companys pintorescos, supervivents espavilats o funcionaris oportunistes) que poblen el seu dia a dia als camps. Sovint la curiositat i sensibilitat lingüística d'en Jaume Grau el duen a jugar amb els mots i amb els idiomes (llatí, alemany, francès, esperanto). Homofonies i jocs de paraules li serveixen per a atacar amb elegant sorna els incessants despropòsits i absurditats del seu desterrament. I per tal de narrar els episodis, còmics o tràgics, que viu als diversos camps, i l'evolució de la seva situació política, recorre a dites i citacions que té al cap: estrofes de cuplets populars, versos dels clàssics de la literatura, proverbis llatins, tonades populars i fins i tot algun eslògan radiofònic. I esquivant la censura, deixa constància de la cruesa de les seves vivències per mitjà de jocs de paraules i eufemismes. També per motius de censura escrigué quasi sempre en castellà, tret d'algun full espars en català. Sense diccionaris ni enciclopèdies a l'abast, Jaume Grau va compondre les seves notes en un espanyol impostat i artificiós, que sovint no és sinó un català traduït, i que amb els mesos s'anà impregnant de gal licismes, lèxics, morfològics i sintàctics, no només de l'argot propi dels camps (el quartier, els compagnons, el parloir) sinó també de molts objectes quotidians (medecines o aliments: iodure, trinitrine, topinambours, nougat). Amb aquesta edició, que restitueix el relat de Jaume Grau a la llengua en què l'autor va concebre'l, se'ns revela doncs tota la naturalitat i la immediatesa del seu testimoniatge. Carles BIOSCA