DES DEL SUD

El concepte d un món primitiu, simple i natural, està del tot perdut entre nosaltres? No n hi ha cap, al fons del nostre esperit, fornint les esperances de felicitat? Tenim necessitat del passat, per a saber el que som i no perdre el lloc del nostre destí. Per això guardem al cor la imatge del nostre anar tremolant pels camins de la terra. Des del Sud narra l experiència anímica d un home en revolta contra el destí que li va caure. El personatge, renegant de la societat industrial burgesa que destrossa la natura, com també els sentiments personals, a allunya dels costums consumistes que troba sense ètica ni mesura, i va buscant una eixida a les seves angúnies, un suport per a acceptar la vida. Fent-ne de les seves, dona raó a les paraules de March: Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, quan les més gents festegen prop los focs [ ], vaig sobre neu, descalç amb nua testa . S endinsa en una aventura de l ànima que trenca les relacions quotidianes i desfigura la normalitat de les idees habituals. Dins de la recerca de la veritat interior, davalla el camí vers els inferns psicològics de la seva ànima i arriba fins el límit de la bogeria entre els fantasmes del seus morts, per a, en un acte de reconciliació provisional amb si mateix i amb la realitat del voltant, tornar a la fi al món del gent que viu a l escalfor de les relacions. Des del Sud és un cant d esperança, una mirada apassionada a l existència humana, buscant una vida bona, real i verdadera. Aprofitada i plena. Per viure-la cal veure-la com si l observarem des de fora, admirar-la i admirar-se en allò que és realment important i que som. Des del Sud conta una vida conscientment viscudahumanes.