Albert Aragonés (Tortosa, 1963) prova d’escriure poemes sense paraules des de finals dels anys vuitanta. Òrfens de títol, aqueixos poemes visuals (perquè s’han de mirar) són centons o apropiacions que primer va batejar amb el barbarisme ensemblatges, i més tard amb el nom espill (que el diccionari Fabra definia així: «Mirall. | Full, pàgina, etc., en què certes matèries són escrites de manera que puguin ésser copsades d’un sol cop d’ull»).
Aragonès és autor d’una obra dispersa publicada en diverses antologies de poesia, llibres col·lectius, revistes, catàlegs d’exposicions, calendaris, invitacions, postals, cartells, portades de llibres, discos i revistes, i ha participat en diferents convocatòries d’art postal, exposicions col·lectives, recitals i tota mena d’accions poètiques. Obra orba és el seu primer i únic llibre. Hi reuneix la seva poesia visual farcida d’erotisme, ironia i savoir faire. El tanca Josep Ramon Roig, amb un text de 1998, i l’acompanyen, com moltes altres vegades, poemes d’Albert Roig.
