24 HORES

L'agonia i el patiment durant vint-i-quatre hores, d'una persona que ha patit un ICTUS (embòlia cerebral o vessament o hemorràgia cerebral). Les sensacions i records que experimenta abans de la seva mort. Aquesta obra no vol ser només un reflex de les dèries i cabòries de l'autor, sinó també mostrar una realitat punyent, però força més realista del que molts podrien pensar. Pretén ser, una denúncia de la situació de soledat i abandó en la que viuen moltes de les persones grans del nostre país.
Cada cop és més freqüent que els vells, que, per la seva edat (en les últimes dècades s'ha incrementat la esperança de vida), ja pateixen malalties cròniques, dèficits de mobilitat i deterioraments cognitius, es trobin sols, desemparats, amb greus situacions de vulnerabilitat i escassetat de recursos. En aquestes condicions, no és gens estrany que pateixin accidents cerebrovasculars, el que es coneix com a ICTUS isquèmic o hemorràgic. Quan això succeeix, el relat d'aquesta novel·la passa d'ésser una ficció a convertir-se en una realitat.
Aquesta obra vol honorar els nostres pares i avis, que ens han donat la vida i han treballat i lluitat per deixar-nos una societat millor de la que ells es varen trobar. Caldria generar serveis efectius de protecció, acompanyament i recolzament per a la gent gran que viu sola. Més, quan es troben malalts i en situacions de precarietat, la qual cosa els fa molt més vulnerables. Els dèficits de mobilitat o cognitius, els aïllen i els fan més proclius als accidents.