En l’estiu de 1984 el bàsquet d’elit no existia en la ciutat de València i, no obstant, milers d’apassionats valencians passaven la matinada de cara al televisor seguint les evolucions dels Epi, Iturriaga o Martín que acabaren aconseguint, amb la Selecció, l’argent olímpic en Los Ángeles enfront dels totpoderosos nord-americans. Així va ser com este esport va començar a formar part, de colp i repent, de les nostres vides. En acabar les Olimpíades del 84 els valencians miràvem, amb cert recel, cap a unes altres latituds on el bàsquet ja tenia molts seguidors.
És este el context en el qual naix València Basket per a acabar convertint-se, al llarg de tres dècades, en un dels clubs de referència del bàsquet europeu. El camí no ha resultat senzill i només ha sigut possible per la perseverança i la professionalitat de molts jugadors, entrenadors i directius, i per l’esforç i la determinació de Juan y Fernando Roig que, tots junts, pas a pas, han engrandit el nom de València Basket, esperonats per una afició fidel, entregada i exemplar.
L’entitat aplega al seu 30 aniversari amb l’ambició pels núvols i la il·lusió del primer dia. Tant és així que, a les hores d’ara, junt amb una Fonteta remodelada, està bastint-se l’escola de bàsquet més important d’esta banda de l’Atlàntic. L’aposta és una sembra de futur que farà més gran encara l’ànima, el sentiment i l’esperit taronja. I que sense dubte permetrà que València Basket, com fins ara, siga un orgull per a tots els valencians.
