-I, a poc a poc, en totes les coses hi veia poesia, i jo jugava a ser poeta.- Amb aquesta frase que, al seu interior, presenta el poemari -Atzars a l ànim-, L autor fa irrupció en el món públic de la poesia després d anys de viure-la, imaginar-la o escriure-la -per a consum propi-. De fet, -Atzars a l ànima- consisteix en un recull de poemes de tots els temps i moments de la vida de l autor, però no els ordena cronològicament, sinó per temàtiques, tot deixant que el lector que ho desitgi pugui especular sobre l etapa vital a què correspon, en cadascun dels poemes que integren l obra. Pel que fa a format, diu l autor: No vull ni rima ni mètrica, vull música, ritme i tempos , i va construint en formes a voltes anàrquiques, conjunts de versos que es llegeixen sols si se sap interpretar la música del pentagrama poètic. I, per acabar, potser per casualitat, potser perquè són Atzars a l ànima de l autor, les temàtiques en què s agrupen els poemes s incardinen en els grans temes literaris de les seves obres i novel les prèvies: els misteris de la connexió amb esferes metafísiques, el terror, l èpica històrica, l amor i la llibertat. En definitiva, una obra amena i de fàcil lectura que, probablement, convidarà a diverses reflexions perquè projectarà sobre el lector traços de la seva pròpia ànima.
