ESCALA CAP AL CEL, UNA

El camí cap a l’èxit d’un escriptor sense imaginació... ni escrúpols.

«Maurice Swift és una versió lletraferida de l’antiheroi psicòpata de Patricia Highsmith, Tom Ripley», The Times

Si t’hi fixes prou, pots trobar històries més o menys a qualsevol lloc. Ni tan sols cal que siguin teves. O això és el que decideix l’escriptor en potència Maurice Swift ben aviat en la seva carrera. Perquè en Maurice no té fantasia, però cultiva un talent diferent, des que va comprendre que els altres, homes i dones, el troben irresistible. A la fi dels anys vuitanta, un encontre casual en un hotel de Berlín amb el reconegut novel·lista Erich Ackerman li dona la seva primera gran oportunitat. I és que l’Erich és un vell solitari, indefens davant l’embat de la joventut; i també té una història per explicar. Si ho hauria de fer o no ja és tota una altra cosa... Un cop en Maurice s’ha fet un nom, ha de continuar buscant idees. No li importa on les trobi —o a qui pertanyin— si l’ajuden en el seu ascens. Però ja coneixeu aquell antic proverbi sobre l'ambició: és com posar una escala cap al cel. 

Amb l’irresistible entusiasme narratiu que li és característic, John Boyne ens submergeix en les tenebres d’un protagonista memorable, tan seductor com perillós, i una novel·la que és alhora un conte moral, un retrat vidriòlic de les relacions entre escriptors i una història tenyida pel poder —i els perills— del desig.

«Una història deliciosament fosca sobre l’ambició, la seducció i el robatori literari». The Observer