DIES D'AIRE

Dies d'aire, juga amb el famós títol del qualificat com a millor poema llatí medieval: Dies irae, que al·ludeix a l'Apocalipsi, en especial al sisè dia. Dies d'ira, vet aquí la traducció que, tan sols fent ballar dues lletres, de la irae llatina esdevé aire perquè la Pilar es nega a cedir paraula a la ira, tres lletres que també es troben en el seu nom, una emoció, la ira, que d'alguna manera tots portem a dins, perquè és la passió més "ombrívola i desenfrenada" diu Sèneca. Cap calamitat ha costat més a l'ésser humà que la ira. Si volem considerar els efectes i estralls que ens ha causat, és inevitable fer referència a l'esclat d'ira que s'està produint ara mateix sobre tants indrets, amb ciutats devastades per les bombes, amb poblacions que han de fugir espantades en cerca de refugi a d'altres països. Guerres i desastres ambientals que repercuteixen a nivell global perquè el planeta és molt petit i tremola tota la carcassa econòmica i social creada en els darrers setanta-cinc anys. "Pot semblar que aquest demà és avui", diu l'autora referint-se a les diferents formes de manifestació de la ira "però em nego a escriure a destemps".