És estrany, ¿per què, quan era jo un infant, m’esforçava a semblar adult, i, des que vaig deixar de ser un nen, sovint he volgut assemblar-me a ell?» ~ «De bell nou repetiré: la inversemblança en qüestions de sentiments és el signe més infal·lible d’autenticitat.» ~ «En la joventut, totes les forces de l’ànima estan adreçades al futur, i aquest futur adquireix unes tan diverses, vives i encisadores formes sota la influència de l’esperança, fundada, no sobre l’experiència del passat, sinó sobre una imaginada possibilitat de felicitat, que els conceptes tan sols i els somnis desfermats sobre aquesta futura felicitat configuren ja la felicitat real d’aquesta edat.» ~ «Sovint passa que durant anys veieu una família coberta amb una falsa cortina de concòrdia, i les vertaderes relacions dels seus membres queden secretes per a vosaltres; jo fins i tot havia advertit que, com més impenetrable i, per tant, bonica resulta la cortina, més grolleres resulten les secretes relacions que us amaguen.» Lev Nikolàievitx Tolstoi (1828-1910), autor d’una vasta obra literària en conjunt d’importància cabdal a nivell mundial, en la qual s’inclou: “Relats de Sevastópol”, “Anna Karènina”, “Guerra i pau” i un llarg etcètera que arranca justament amb la sublim trilogia formada per “Minyonia”, “Adolescència” i “Joventut”.
