Lluís Urpinell-i-Jovani, el van néixer -was born- (han dit o escrit), un catorze de febrer del 1953 a Barcelona. Economista, és, també, llicenciat en Filologia Anglogermànica i Catalana, i el seu periple vital li ha distribuït la vida per nombrosos Estats i no-Estats del món, on ha reeixit fent de tafur, tertulià, cocteler, karaokista, professor d’anglès, editor, intèrpret simultani, traductòleg i traductor.
És cofundador de la revista de poesia Tarotdequinze (UAB, 1972-1975) i ha col·laborat en altres publicacions con Reduccions, Èczema, Àrtics, Artefacte al nostre país i Stalk i Transactional Analysis Journal als EUA. També va dirigir, dins del marc del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el I Simposi Internacional de Traducció en Llengua Catalana i el I Taller de Correcció en Llengua Catalana, i edità les famoses Estovalles Poètiques, amb una difusió de 350.000 exemplars. Ha estat, també, l’inspirador i el responsable de la publicació en facsímil de la primera revista escrita íntegrament en català als EUA, La Llumanera de Nova York.
Ha publicat Exili forçós al Walhalla (1976), Lerwick (1981), March/Artur (1983) i el magnífic -i desafiador- Tractat d’Ofilogia (1995), en què, al costat d’una niponització progressiva (no en va és un estudiós de la llengua i la literatura japoneses), no ha deixat de situar-se al marge de les ficialitats castrants, de progressar a contracorrent i, fins i tot, de desapàrèixer.
Siguin presos, aquests Naips Nous, com una reaparició d’Urpinell, però també com una il·luminació que desballesta l’habitual liricitat verbal dels llengatges poètics occidentals.
