Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970) és llicenciada en Ciències de la Informació i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. És a partir d’aquests estudis literaris que entra en contacte amb el ventall d’autors la influència dels quals acabarà configurant-se en llenguatge propi (Pizarnik, Woolf, Dickinson, Domin, Ferrater, les Tereses Rita Lopes i Pascual, Borges, Bioy Casares, Sampere, Pessoa, Vallejo, el Kafka amb qui conviu una temporada a Praga, entre altres), llenguatge que sembla, llibre a llibre, en una constant evolució cap a un corpus literari sense concessions, cada cop més depurat, més literatura, més llenguatge personal a partir de llenguatges aliens.
Aquest compromís amb l’essencialitat el podem veure evolucionar a través dels seus llibres: Gestual (Pagès, 2005), Pragari (Columna, 2005), Anomena’m nom (Pagès, 2007) i Margarides de fons (Cossetània, 2007), tots ells premiats, tots ells celebrats; així com a les antologies on ha estat inclosa: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia) i Erato, bajo la piel del deseo (Sial); però també podem constatar el seu compromís amb la literatura de veritat en les traduccions en què ha participat (com a Corrent d’esperits de Brigitte Oleschinski).
A Orlando natural, Vidal-Conte suma un nou graó evolutiu altament marcat per tres veus (Christina Rossetti, Rosina Ballester i Virginia Woolf) que s’entortolliguen per resoldre, o per plantejar, el conflicte de l’escriptura en un espai verbal on no importa (o sí) el gènere, on no importa (o sí) el pas del temps, creant, a partir de la desfiguració sintàctica, un univers que tempta el lector a acceptar el repte que constitueix, naturalment, aquest Orlando. Un Orlando digital dóna veu als poemes, el trobareu creixent i transformant-se a:
http://www.mireiavidal-conte.blogspot.com.
