No és la primera ni la darrera de les pandèmies que viu la humanitat, però sí que és la primera que viu aquesta humanitat. Una mica allò que cadascú ha de descubrir: la Mediterrània, quan la Mediterrània fa molt que ja està descoberta. Pensar una pandèmia implica tenir en compte moltes variables, entre les quals la sanitària com a primordial. No es tracta d’obviar aquesta dimensió, sinó de posar el focus en els canvis que produeix el moment singular ,que vivim i que viurem, des del vessant dels valors i del model de relació social, amb les seves derivades en les coordenades del pensament, és a dir, de les idees que ens fem de les coses, o sigui, del món i de la nostra relació amb ell.
Aquesta focalització van tenir les XVI Jornades de Filosofia celebrades a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida (5-6 de març de 2021), el resultat de els quals, sensu lato, el lector té entre mans. En aquest llibre filòsofs, professors universitaris i investigadors de centres de referència analitzen, entre altres temes, la confiança en la ciència i la ciència post pandèmia, les falses esperances, com aprendre de la història i els valors d’ahir per avui i per demà, el cientisme, el negacionisme i la crisi de la racionalitat, si ens cal o no l’esperança, la desesperança i el dol o el valor resistent de la desesperança.
