FLORENCIA

Passejar per Florencia es converteix per al viatger il.lustrat en un exercici constant i recurrent d'humilitat intel.lectual. Florencia és sens dubte la suprema temptació del sensual, com Roma ho és de l'espiritual. El viatger es topa amb una ciutat indiferent als seus passos, farta segurament de l'esdevenir de segles de bellesa i d'avids consumidors d'aquesta. No és, per tant, una ciutat facil, sobretot si un vol endinsar-se mínimament en el seu esperit, en la seva quotidianietat. Quedar-se en la superfície museística és una temptació, producte sens dubte de la pressa i del , de fullet turístic i d'agencia de viatges. Pero Florencia necessita temps. Temps per escollir, temps per degustar, temps per digerir, temps per entendre, temps per recordar. Pero sobretot, Florencia requereix preparació, requereix saber perque aquí i no en un altre lloc es van forjar les nostres més profundes coordenades polítiques, literaries, científiques i naturalment artístiques. De la nuesa de la capella Pazzi al silenci harmoniós de S. Miniato a la Forest, de la concorreguda plaça de la Signoria a l'espiritualitat del convent de S. Marco; de l'arrogancia del David de l'Academia a l'equilibri de la plaça Degli Innocenti; del Boato de la Capella Medici al recolliment de la Santa Croce, tot a Florencia esta preparat per atordir als sentits.