DON CARLOS

Friedrich Schiller va dedicar diversos anys a la creació de Don Carlos, obra que va començar el 1782, que es va estrenar el 1787 i de la qual va realitzar nombroses versions. L’última es va publicar el mateix any de la seva mort. La peça és considerada, juntament amb Nathan el savi de Lessing i amb la Ifigenia de Goethe, un dels tres grans «drames de la humanitat» creats en llengua alemanya durant la decada dels anys vuitanta del segle XVIII.
Va ser una epoca de gran efervescencia, d’immenses esperances posades en l’ésser huma, en l’home autonom, lliure de la tutela de la religió i del poder autoritari. El Marques de Poza, una de les figures centrals de Don Carlos, fa precisament de portaveu d’aquestes nobles aspiracions. Schiller, no obstant aixo, percebia que el combat entre el poder estatal i l’ansia de llibertat era una lluita desequilibrada. I els raigs de sol que porta Poza acaben engolits per la presó on viu l’infant Don Carlos, la construida per la família, la cort, la societat, l’Estat i la religió.