«Ve’t aquí un llibre útil, divertit i interessant. També un document necessari i sorprenent. Ve’t aquí l’experiencia d’una vida, envejable i fascinant, dedicada al món dels titelles i al teatre en general.» Així comença el proleg de Toni Casares en la presentació d’aquesta mena de llibre de memories i d’autobiografia titellaire que acaba de sortir de les mans de Toni Rumbau. Un llibre que no deixara indiferent a ningú, ja que per les seves pagines transcorren trenta anys d’historia del nostre país i del nostre teatre.
Aquí s’explica com va néixer l’emblematic Teatre Malic, primera sala alternativa del país, com va arrencar el motor de la seva extraordinaria activitat, i com, al cap de divuit anys, cansat dels bancs i de les rutines del déja vu reivindicatiu, decideix tancar, en un curiós acte d’alliberament personal dels seus promotors.
Aquestes pagines, pero, són més que un llibre sobre titelles i teatre. Es parla del pas del temps, de la Revolució dels Clavells portuguesa, de la Transició espanyola, de la fi de la Unió Sovietica, es viatja a Egipte, a l’Índia, al Pakistan, a Jerusalem durant la primera guerra del Golf, a la Xina i a Macau…
Toni Rumbau, com a titellaire que és, sap que les persones també són mogudes per uns fils invisibles que estiren sense solta ni volta, i sense demanar permís. Fils que l’autor intenta situar, mostrant fins a quin punt som el fruit dels nostres deliris i dels alens mitologics que ens posseeixen. Aprendre a bellugar els fils que ens mouen i ens han mogut, ve’t aquí el maxim objectiu —i el pretensiós impossible— d’un titellaire atrapat per l’aventura.
