BAIXADA DE L'ÀLIGA VISTA PELS ALIGUERS, LA

La Baixada de l’Aliga sorgeix, l’any 1986, de la necessitat de transportar aquest element del bestiari festiu tarragoní fins la seu del Ball de Diables. En plena Festa Major, els Diables encarregats d’aquesta tasca tan feixuga convertiren el carreteig nocturn de l’ocell un acte festiu espontani. L’exit de l’esdeveniment i el seu poder de convocatoria creixien en cada edició, de manera que, l’any 1997, la Baixada aparegué al programa de festes.
Més que un motiu per deslluir-la, l’exit de participació de la Baixada és una mostra de la capacitat de la ciutadania de decidir i organitzar-se per ella mateixa, una oportunitat i un repte per demostrar que les imposicions hi estan de més.
Sobta molt que la historia d’un acte tan multitudinari com aquest, paroxisme de la gresca teclera, encara no hagi estat explicada. Per posar-hi remei, hem entrevistat els aliguers per relatar la Baixada des de dins i des de fora.
Tal com apunta l’antropoleg Joan Prat en el proleg, “Tota la primera part de La Baixada de l’Aliga vista pels aliguers, esta orientada a fornir una prolixa explicació contextual, historica i genealogica del tema principal del llibre. Per a fer-ho, l’autor ens proposa un llarg recorregut per la Festa Major de Santa Tecla de Tarragona, pels Diables -ja que els aliguers són membres del Ball de Diables- i per la mateixa Aliga, la icona emblematica que dóna peu al ritu festiu analitzat. De totes maneres, i segons el meu parer, l’interes fonamental del llibre rau en aquell “vista pels aliguers” de la segona part del títol i on s’emfasitza l’enfocament de l’estudi. En efecte, Miquel Angel Magan ha compilat saviament els relats orals dels aliguers i així, des de dins i escoltant les seves veus, podem coneixer l’entrellat festiu i ritual de la Baixada de l’Aliga”.