CANIGÓ

Canigó es publicava el desembre de 1885, amb data de 1886. El poema, de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg, narra la construcció d un país lligat als amors tràgics dels dos protagonistes, Gentil i Flordeneu. Són centenars les pàgines que l autor de L Atlàntida va emplenar amb esborranys del nou poema pirinenc. Des del primer manuscrit de 1880 fins a la culminació de l obra amb l epíleg «Los dos campanars», el 1901. Traduïda a diverses llengües, aquesta obra cabdal de la literatura catalana no sols continua sent objecte d estudis erudits sinó també font d inspiració per a creadors i lectors 140 anys després de la seva publicació. L obra es divideix en dos toms. El primer tom aporta, a més del text íntegre del poema, l estudi sobre el procés creatiu seguit pel poeta i fragments inèdits descartats. Inclou, així mateix, un índex amb el nom dels personatges i dels llocs per on transcorre l acció i les il·lustracions de les primeres edicions. El segon tom conté l aparat crític, el detall dels manuscrits i la relació detallada dels versos que l autor va descartar abans de publicar-lo. Els dos toms es poden comprar per separat. A partir dels esborranys autògrafs del poeta, Joan Santanach documenta la gènesi de Canigó, amb bona part de les etapes per les quals va passar l elaboració de l obra, i aporta, entre altres, les estrofes rebutjades, els passatges desestimats (alguns d ells molt elaborats) o les múltiples redaccions del «Cant de Gentil».