Walt Whitman és el poeta del jo i del col·lectiu, de la terra i de la mar, dels oficis i de les llibertats, de la democràcia i de la guerra, de la natura i de la civilització, d’allò sublim i d’allò banal, de l’ànima i del sexe. Gràcies al seu llibre màxim, "Fulles d’herba" (1855-1892), Whitman ha esdevingut un esglaó imprescindible de la poesia universal, un creador únic i incommensurable capaç de condensar l’energia de tot el cosmos a través d’una sèrie de cants exaltats que varen saber atrapar l’essència extraordinària de la vida. La seva obra representa la primera poesia genuïnament americana, com si tots els grans creadors de l’antiguitat s’haguessin donat la mà per renéixer a través d’una veu que va fer supurar la sang d’un continent nou, un món nou que va saber expandir-se més enllà de les seves cendres bèl·liques. Des que va ser publicat per primer cop, "Fulles d’herba" ha continuat inspirant generacions i generacions d’éssers humans que han trobat dins seu una llum nova que mai no deixa de reverberar i d’insinuar nous camins creatius, fulgurants d’emoció.
Walt Whitman va néixer a West Hills, comtat de Suffolk (Nova York), l’any 1819. Quan va esclatar la Guerra de Secessió (1861-1865), Whitman va anar d’hospital en hospital i de campament en campament a la recerca del seu germà desaparegut en la batalla. El profund impacte d’aquest conflicte de terribles proporcions el va canviar per sempre i el va inspirar a l’hora d’escriure els seus diaris, "Democratic Vistas" (1871) i "Specimen Days" (1882), però també a l’hora de rebutjar tot el que havia dut a terme fins aleshores. Whitman va esdevenir un eremita i un profeta, la veu encarnada d’Amèrica, i va voler escriure el llibre suprem, "Fulles d’herba", un poemari en el qual va estar treballant durant quaranta anys i que va anar ampliant a través de diferents revisions. Va morir l’any 1892 a Camden, Nova Jersey, després d’haver donat per definitiva la setena edició de "Fulles d’herba".
