IMPORTANCIA DE SER..., LA

No va ser fins a la publicació d El ventall de Lady Windermere (1892) que Oscar Wilde va ser reconegut com un autor teatral de ple dret. Fins llavors, la seva fama com a dandi i teòric força performatiu del moviment esteticista superava amb escreix la seva més aviat condescent fama de literat. Amb El ventall es va introduir de ple, i amb molta contundència, en l escriptura de comèdies de societat, tot aplicant l efecte humorístic que el feia un personatge inconfusible de la vida cultural londinenca: donant forma de paradoxa als aforismes categòrics típics de l era victoriana aconseguia la lleugeresa mentre mantenia els arguments en un to correcte propi. La importància de ser és l última obra de teatre de Wilde abans de la seva caiguda en desgràcia. Tota la trama té com a fonament l aforisme de Wilde «Doneu una màscara a un home i us dirà la veritat». L autor pren l element més constitutiu del seu estil i el fa el nucli de tota l obra: la distorsió del discurs a través de la paradoxa capgira el món i mostra el revers de la realitat. La superfície es fa essència, els personatges operen des del desig d efecte abans que des dels efectes del desig, i l únic motor intern de la trama és una certa enganyifa. No en va, suposa el cim de la creació dramàtica d Oscar Wilde, i apunta a allò que hagués pogut esdevenir un nou llenguatge teatral, interromput per la seva condemna al presó, que el va fer tornar a la poesia. S ha assenyalat La importància com la més trivial de les seves obres. I, en canvi, en aquest món invertit que Wilde hi presenta, totes les profundes superfícies que s hi dibuixen, totes les veritats en forma de mentida constitueixen un retrat hiperrealista d un temps i d un espai. No és, ben al contrari del que s ha dit, una obra sense missatge: l únic secret consisteix en no llegir entre línies.