El capitalisme, com a sistema econòmic en què el capital -és a dir, el diner- s inverteix per fabricar productes o donar serveis que tot seguit es comercialitzen als mercats, enfonsa les seves arrels a l antiguitat clàssica. De tota manera, i en un sentit més estricte i evolucionat, amb una estructura capaç de generar benefi cis sistemàticament, apareix cap al segle XVI i es desenvolupa a gran escala als segles XIX i XX, sobretot. Conceptualment, les inversions de capital són de caràcter privat i van suposar una empenta remarcable per a la innovació tecnològica, que va donar lloc a la revolució industrial, fa uns dos-cents cinquanta anys, i a un nou model socioeconòmic. Per això a mitjans de la dinovena centúria, va aparèixer el corrent marxista o comunista amb la intenció d abolir la propietat privada i que fos l Estat qui liderés, en canvi, l economia. Durant dècades la contraposició entre capitalisme-comunisme ha estat present arreu, com també la dicotomia entre les diverses formes de capitalisme més o menys liberals. En qualsevol cas, aquest sempre ha anat guanyant totes les batalles econòmiques, adaptant-se raonablement bé a la realitat de cada època i de cada país. Tanmateix, avui dia sembla que aquest model, que ha anat mutant en el temps i l espai sense perdre la seva idiosincràsia bàsica, presenta uns signes clars d esgotament. Alfons Durán-Pich ens apropa, de manera original i molt personal, a la realitat històrica i contemporània del capitalisme. I ens explica, molt encertadament, que potser ara el seu setè de cavalleria -metafòricament, el braç armat i executor- que sempre ha reeixit victoriós està a punt de perdre la guerra. L esclat de les noves tecnologies, els oligopolis i el pes excessiu de les fi nances sobre el conjunt de l economia han contribuït a un canvi d escenari. I a partir d ara què pot passar? Ningú ho sap amb certesa, però l autor ens apunta algunes pistes que val la pena llegir i considerar.
