La idea de l obra que us presentem va néixer de l examen dels documents i les fotografies familiars que l autor i son germà desen en una caixa des de fa temps i als continguts de la qual, fins ara, no hi havien prestat gaire atenció. Capbussats en l estudi dels papers i de les imatges retrobades, hi han descobert els rostres d avantpassats, així com moltes circumstàncies de les seves vides que desconeixien perquè els pares mai els les van hi foren explicar. A la vista d aquesta documentació, l autor i son germà constataren que no ens en van dir gairebé res i, immediatament, es plantejaren una altra qüestió: però, nosaltres què hem explicat de les nostres vides i d allò que sabem dels pares i avis, als descendents? Per això, l autor ha escrit la present crònica amb la voluntat d explicar als fills i nets tot allò que ell i son germà han pogut saber dels avantpassats- l avi matern, assassinat al camp d extermini de Mauthausen, el misteriós avi patern, la mare de caràcter heterodox, el pare republicà i catalanista, l àvia materna valenciana...–, així com d altres familiars, inclosos els de la banda de la muller. I ha complementat aquests relats amb les experiències pròpies referides als centres d ensenyament dels quals fou alumne durant el franquisme –l Escola del Mar, l institut Balmes i la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona–, els amics que hi va fer, i també retrata circumstàncies vitals i persones amb les quals, mal que fos a tall de saludats, va tractar. A la fi, sense dramatismes, a mode impressionista i amb certa causticitat descreguda, l autor descriu a grans trets i gairebé sense proposar-s ho, la mena de societat en la qual va créixer, durant la darrera meitat del segle XX. Això, sempre amb el rerefons de l escala de valors imposada per la dictadura, a l ombra de la llarga postguerra i amb l objectiu de sobreviure amb dignitat, però sense emmascarar les contradiccions i ambigüitats que comporta la necessitat de reeixir.
