Al País Valencià, la generació de Josep Picó i ell mateix promogueren des de diverses perspectives una modernitat alternativa, ordenada i il·lustrada, en la mesura del possible i malgrat llacunes o desenfocaments. Es pot comprovar en aquest llibre, que finalment s’ha decidit a publicar. Calia recuperar els documents, els assajos, els articles que integren el volum per tal de precisar la visió d’una època. I d’un llegat. L’autor ens parla de personatges rellevants (Joan Fuster, Alfons Roig, Ramir Reig, els pintors Heras, Boix i Armengol...), d’experiències de modernitat com la IVEI, l’IVAM o l’IMPIVA, de llibres, memòria, i avinenteses i situacions diverses, dels intel·lectuals, de la Facultat de Ciències Socials, de la sociologia al País Valencià. Per a molts lectors serà tot un descobriment. Per a uns altres, l’evocació rigorosa d’un temps esperonador. En qualsevol cas, es tracta d’un material valuós per mesurar els límits del nostre particular descens als inferns.
Josep Picó ha publicat llibres que abasten la recerca social aplicada, la teoria social i l’anàlisi de la cultura. Ha estat catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, director de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI, 1980-1995), investigador en l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París, i des de 1986 és Life Member del Clare Hall College de Cambridge. A l’editorial Afers ha publicat Roma. Imatges de la memòria (2021), Memòria de Cambridge (2022) i París. Memòria i cultura, amb què tanca una trilogia que dibuixa la seua formació i la seua trajectòria intel·lectual.
