CIUTAT DE TARRAGONA I LA IRRUPCIÓ A LA CONTEMPORANEÏTAT (1814-1833), LA

A partir d'una estructura temàtica, el treball recorre aspectes clau, com la reconstrucció urbana després de la devastació del setge de 1811, l'evolució demogràfica i el paper fonamental de la immigració, la promoció del port com a motor de recuperació econòmica o l'impacte de les sequeres, les fams i les epidèmies del primer terç del segle xix. Aquestes crisis, sovint oblidades en el relat tradicional, esdevenen elements centrals per comprendre la vulnerabilitat d'una ciutat que intentava deixar enrere l'Antic Règim mentre s'obria pas cap a la modernitat. El llibre també aborda el funcionament del poder local en un context d'inestabilitat política constant, marcat pel Sexenni Absolutista, el Trienni Liberal i la Dècada Ominosa. Els ajuntaments, sotmesos a fortes pressions fiscals i a la vigilància de les autoritats superiors, esdevingueren espais de conflicte, negociació i resistència. Paral.lelament, s'analitzen les formes de repressió i oposició a l'absolutisme, així com els mecanismes de control social i d'ordre públic. Una atenció especial es dedica a la societat i la cultura tarragonines, amb l'objectiu de donar veu a les classes populars: l'educació, el teatre, l'oci, la situació de les vídues o la gestió de la memòria col.lectiva revelen una ciutat viva, travessada per tensions però també per iniciatives de canvi. Finalment, l'obra reivindica la història local com una eina imprescindible per entendre els grans processos històrics, i demostra que l'estudi detallat d'un espai concret pot aportar noves claus interpretatives al conjunt de la història contemporània. L'obra presentada en aquestes pàgines és fruit de l'atorgament de la XXIV Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura concedida pel Consell Comarcal del Tarragonès l'any 2022.