L origen de l'oliver es remunta a l any 6000 aC a l Orient Mitjà. Actualment, es considera que a tot el món es cultiven prop de 12 milions d hectàrees d'olivers. Catalunya en el segle xix, esdevé un dels grans mercats de l'oli, en especial Tortosa, Reus i les Borges Blanques. El medi ambient, relacionat amb l ecologia i el canvi climàtic, avui acapara l atenció mediàtica. l oliver és el més gran cultiu llenyós i és el més potent fixador artificial de CO2, fet que suposa una eficaç eina de canvi climàtic. En temes propis de l'oliver, es destaca l'interès pel control de la mosca de l'oliver i que Cambrils ha sigut sempre capdavanter, per la quantitat d'assajos en totes les èpoques, per combatre aquesta endèmica plaga. L'oli d'oliva i la seva influència en la dieta mediterrània i la salut, és un altre capítol. Són molts els autors que coincideixen en que l'oli d'oliva és un element bàsic de l'alimentació mediterrània. Per produir un oli verge extra de qualitat, cal que totes les fases, des del conreu de l'oliver fins a l'extracció de l'oli i l'emmagatzematge, es facin amb les màximes garanties i condicions. Ressalta el palmarès de premis a la qualitat de l'oli assolits per la Cooperativa Agrícola de Cambrils. Sobre les varietats de l'oliver, i amb relació a l'olivicultura catalana, no es disposava de gaire informació. A principis del segle xix es comença a parlar de l'arbequina i l'empeltre. Fins a la dècada dels vuitanta del segle passat, l'evolució en la investigació varietal és molt lenta; és a finals d'aquest segle quan es van iniciar els estudis en el camp de les varietats. Referent a les institucions oleícoles es reconeixen les Denominacions d'Origen Protegides (DOP), la DOP , el Consell Oleícola Internacional, Olis de Catalunya, S.A., l'Organització Interprofessional de l'Oli d'Oliva, l'IRTA, l'Associació Espanyola de Municipis de l'Oliver i l'ASOLIVA.
