CODONYS A L'ARMARI

a cuina és emoció. I un estat d'anim. I també és una manera de poder produir fascinació vers els nostres. Anar al mercat, triar els productes, comprar o fer un bon pa, pensar en allo que guardem al rebost i en el vi que acompanyara és tota una mostra d'amor per als comensals que ens envoltaran en el moment de ser a taula. I no cal fer massa invents, perque som hereus d'una cuina tradicional excepcional i que s'ha transmes principalment de manera oral. Siguem curiosos i que la inspiració i la imaginació ens acompanyi, perque aquestes receptes són pautes escrites que podem i hem de variar, adaptant-les als gustos que hem adquirit per tradició familiar. Perque en la nostra ment guardem tot allo que hem menjat de petits, som memoria de la cuina on s'ha escrit la historia de cada casa. Fe d’errades

A la pàgina 19 on diu:
El dia de treure-la a taula triaria un plat blanc, quasi tan bell com el meu, i unes estovalles de color marró o verd, com el vestit de la dona del matrimoni Arnolfini, el quadre de Vermeer, un dels meus pintors favorits, i inspirem-nos per a la posada en escena.

Ha de dir:
El dia de treure-la a taula triaria un plat blanc, quasi tan bell com el meu, i unes estovalles de color marró o verd, com el vestit de la dona del matrimoni Arnolfini, de Van Eyck, o blaves com el turbant de La jove de la perla, del quadre de Vermeer, un dels meus pintors favorits, i inspirem-nos per a la posada en escena.