Una mirada a la comarca del Bergueda feta a través de la mirada de Rafael López-Monné, la ploma d’Enric Alfonso i les receptes culinaries dels seus millors restauradors fotografiades per Xavier Mendiola. Aquest llibre, prologat per Pep Bernades, és vital per a qualsevol amant de la cuina, o de la bona taula, i per a aquells que vulguin descobrir l’interes paisatgístic, historic, gastronomic i huma d’aquesta comarca.
«El Bergueda és d’aquells llocs que es recorden assegut al voltant d’una taula. El simple tast d’un moixernó, d’un plat de patates emmascarades o d’un freginat ens transporta indefectiblement a Queralt, al Pedraforca o a les fertils planes del sud. I, segurament, tots aquests indrets mai més no abandonaran el raconet del nostre cervell on s’emmagatzemen les experiencies plaents. Tot plegat té molt a veure amb la indiscutible qualitat dels productes: els bolets, la vedella, els embotits, els formatges, el pollastre, el blat de moro escairat, els pesols negres...
[…]
«En harmonia amb els gustosos ingredients sorgits de la terra, els diferents productes d’origen animal donen lloc a plats tradicionals rics en matisos: vedella amb bolets, peus de porc amb naps, pollastre de pages a la berguedana, anec amb peres, freginat (a base de sang i fetge de porc), confitat, canelons... Els mateixos ingredients donen forma, sabor i color a la creativa cuina d’autor —o, perque no, d’artista— present en restaurants de la comarca, una cuina basada en molts casos en l’actualització de plats tradicionals: Múrgoles farcides de carn d’olla, carpaccio de ceps amb vinagreta de pinyons, polarda amb botifarres de perol trufades i cebetes tendres... En altres casos, d’aquesta cuina d’alta volada en resulten vistosos i atrevits plats d’avantguarda, on no hi falten delicats aires, serums, escumes, gelatines i flors naturals. Les materies primeres que utilitzen i la perícia dels cuiners a l’hora d’adobar-les i presentar-les a taula han fet que els restaurants del Bergueda siguin llocs perfectes per fer-hi parada i fonda. Són establiments que, d’altra banda, han esdevingut garants de la tradició culinaria, la qual cosa els atorga un valor afegit. Diversos d’aquests restaurants són avui temples gastronomics la fama dels quals arriba a paisos com França, el Japó o Australia, llocs d’on també arriben part dels comensals. Una altra mostra de l’exit dels establiments berguedans són els diferents guardons i altres reconeixements públics que han obtingut, alguns en forma de rutilant estrella. La llista, ben segur que s’ampliara encara molt més.»
